Final de l'estiu i la Copa Catalana a Reus. Smile

Després del Campionat d'Espanya quedava la última competició de copa catalana d'aquest any 2012, com és habitual a l'Octubre, era la de Reus. Aquí va ser la meva primera competició quan feia poc que escalava i això ja queda al llunyà 2010, aquest lloc em porta bons records perquè aquí se'm va obrir un nou horitzó doncs no tenia ni ideia de com eren les competicions en escalada. I al contrari del que pensava al principi, em va agradar... en aquelles dates encara havia d'obrir aquest blog i no creia que l'escalada fos un esport tan complicat, pensava que la regla de "com més entrenes més fort estàs" era l'única que comptava i m'equivocava de bon tros, d'això ja me'n aniria adonant.

Però bé, anem al que toca, aquest estiu he estat estiuejant al plafó des que vaig superar el problema de l'espatlla a meitats de juny, cada setmana entrenant mínim 4 dies i a tope, dia rere dia, sí, ho faig perquè vull i no ho canviaria pas però ha estat dur, en Carlos és l'altre que sap de què parlo que tampoc sortia del plafó, dieta,etc. 

Objectivament crec que la planificació que vaig fer era com a mínim bastant bona i no vaig saltar-me ni un sol dia, i pensava que un gran volum d'hores dedicades em faria arribar bastant fort al Setembre. Recordo a principis de Juliol la compe de l'mxtrem, no havia començat a entrenar res de bloc i no em vaig sentir tant fluix, em faltava una mica de manxing i ja està, vaig marxar pensant que l'estiu era molt llarg i el cos tindria un bon temps per adaptar-se. 

Ara mirant enrere penso que igual l'únic que he aconseguit és arribar un llistó més amunt del campus però de bloc estic igual de fluix... poden haver-hi moltes coses que han fallat però el que és cert és que no he aconseguit el que volia. Ni en roca ni en compes, la roca té excusa perquè gairebé ni la he tocat, però el plafó no enganya. També pot ser que el físic no sigui el problema i fallin altres aspectes com la mentalitat positiva alhora d'afrontar una competició, però és difícil d'aconseguir i d'entrenar.

Ahir a Reus a les classificatòries hi havien 5 blocs per disfrutar i no petar-se massa. Vaig fer-ne un al primer pegue i vaig anar decidit a pel segon però a part de caure dos o tres cops em vaig inflar i a partir d'aquí em vaig emprenyar bastant i ja va anar malament, al final vaig tancar la ronda amb 3 tops que sabia que éren suficients per anar a la final però no vaig aconseguir animar-me massa...

Top al primer bloc
Foto: (c) Quim Hernandez

Caient en un bloc a la classificatòria
Foto: (c) Quim Hernandez

Jo a l'esquerra i en Carlos a la dreta amb el fotògraf disparant...

 I vaig intentar sortir motivat a la final després d'unes barretes mega-mass high protein ultra energy big muscle per caimans que ens havíem pillat amb l'Arcadi, però al primer bloc que vaig provar no m'hi notava bé i al segon vaig caure a dalt dos o tres cops bastant seguits i em va passar el mateix que a la classificatòria, em vaig petar, decepcionar "com pot ser aquesta inflada bou" i desconcentrar... vaig anar d'un bloc a l'altre no gaire convençut i vaig tocar la última presa abans del top en 3 blocs però tampoc vaig aconseguir fer-ne cap. Abans del xiulet de fi del temps ja m'estava descalçant els peus de gat. 

 En Pol va guanyar la competició i probablement la classificació general de la copa, jo crec que vaig quedar 4t un altre cop, sembla que m'agrada molt aquest número, però ahir no vaig mirar ni el resultat, no estava satisfet per no haver aprofitat el temps ... ni em fixava en els altres escaladors com resolien els passos on jo després podia caure ni aconseguia visualitzar el bloc, simplement agafava les preses de sortida i pensava has d'arribar al top o seràs un desgraciat. Al final el que em va saber més greu i el que em va emprenyar més va ser no haver disfrutat d'una competició que em feia il·lusió, tot per pensar només en un resultat que tampoc hagués canviat res, potser és en això en el que s'ha de treballar, saber passar-ho bé quan estàs a la compe i despreocupar-te de si t'agradaria més quedar això o allò.

Apunt d'apretar, ja a la final amb un públic que ens va animar!
Foto: (c) Quim Hernandez

Apunt d'acabar...

Suposo que moltes vegades que entreu per aquest blog sembla que m'hagin d'executar l'endemà, la frase que a molts de vosaltres us agradaria dir-me és "Tio disfruta del que tens i passa't-ho bé, no t'hi capfiquis més... " Després de notícies com la d'ahir m'adono que s'ha de saber viure la vida amb més optimisme i positivitat, però a vegades és difícil adonar-te'n quan estàs treballant per algo que voldries que arribés d'una manera i en un temps determinat i no passa exactament com vols.

I bé, ara s'ha acabat la temporada 2012 i ja començarem a preparar la següent amb ganes amb l'equip dels bous, per mi aquest any serà una mica diferent i ja veurem com m'ho monto doncs tindré bastants treballs de camp per la carrera i algun parón més del que voldria, però bé, s'intentarà apretar igualment. Ara a veure si toquem roca que n'hi ha ganes, avui li he pogut donar un pegue fugaç en una matinal a la Juguete de Amor 8a+  d'en Ferran a Montgrony, molt bona, i m'he tornat a motivar. Evidentment també espero poder anar als opens com aquests dos últims anys i a tope! Gràcies a tots, gassssss!!!

Vistes a la cinglera del pla de st. Pere avui

PD: Suposo que de Reus hi hauran bastantes fotos, ja les publicaré quan estiguin per la xarxa.